Després de reflexionar durant el període estival, he decidit presentar la dimissió com a director
artístic del Vilamagore medieval a la regidora de cultura i a l’alcaldessa de l’ajuntament Sant Pere de
Vilamajor. Una dimissió- que no un abandonament- perquè tota la producció i programació artística
serà traspassada (per a que es dugui a terme com es consideri) i acompanyada fins al final de la
present edició, si es desitja així (si fos el cas seria sempre de manera tècnica, no executiva).
Per saber-ne els meus motius fonamentals cal contextualitzar que se’m va demanar que fos el
director artístic del Vilamagore medieval en l’edició 2017, en un moment de canvi de cicle i de risc de
descohesió al voltant de la festa. Al meu parer, en una sola edició, la festa va tornar a agafar el seu
tremp i la cohesió social es va recuperar. Cal tenir clar que no ho vaig fer sol, aquest èxit va ser
possible gràcies al suport explícit de la regidoria de cultura (i de l’ajuntament en sí), de la junta del
Vilamagore medieval, i de tots els voluntaris. Els immediats anys següents van seguir en la mateixa
línia. Després va venir el fatídic 2020 (pandèmia) i la recuperació de la festa al 2021. Durant la
preparació de la festa de l’any passat, aquesta ja va donar símptomes de voler un canvi. En la
preparació del Vilamagore d’enguany ja s’ha fet molt evident. Una direcció artística sempre és
exposada, es prenen decisions (algunes radicals com el canvi de data) amb les que es busquen uns
objectius pel bé de la festa i, en conseqüència, del poble. Mai aquestes decisions són compartides
per tothom a nivell social, cosa que he assumit tot esperant que els resultats vinguessin a donar la raó a aquestes decisions (com sincerament penso que ha passat moltes vegades. Algunes no, i algunes
altres almenys no s’ha percebut així). Des de la preparació de l’edició passada i aquesta, s’ha anat
fent palès que el suport social que he tingut com a director artístic del Vilamagore medieval ha
minvat significativament o, com a mínim, s’ha generat un cansament sobre el meu projecte malgrat
el que considero molt bons resultats globals en cada edició. No crec tampoc que el meu projecte ja
no sigui del gust de tothom, però sí que percebo que he perdut la confiança de sectors socials
significatius que, siguin molts o pocs, ja són suficients- per mi- per prendre una decisió així.
Si a l’inici em van encarregar de tornar a cohesionar la festa, enquistar-me en el meu càrrec
professional no tindria sentit si la solució que va representar per al 2017 és la que actualment pot
estar esdevenint un problema i torna a posar en risc la cohesió al voltant de la festa. Considero
important ser honest per la confiança que un cop se’m va fer. Són, a més, molts anys de relació
professional amb el Vilamagore medieval i amb Sant Pere de Vilamajor, i un amor sincer al poble i a
la festa.
Sento molt i assumeixo els meus errors, seguiré posant en qüestió les meves decisions i
conviccions com faig sovint i, alhora, em reservaré el dret a refermar-me (si fos el cas) en que
tanmateix puc haver pres en determinats moments les decisions més adients, inclús en aquelles
qüestions més delicades i polèmiques (el que seria un “Eppur si muove” d’estar per casa).
Agraeixo tantíssim la feina, i el suport i la confiança rebuda per part de tothom que s’hi ha implicat
durant la meva direcció artística i, en especial, des de la regidoria de Cultura i també des de l’alcaldia
de l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Vilamagore medieval és la Força de tot un poble. Haver
format part d’un cicle més dins la història de la festa, ja és tot un honor. Desitjo de tot cor que el
Vilamagore medieval prengui la millor direcció que es consideri pel bé de tot el poble, que la cohesió
interna torni a imperar i que l’èxit de la festa us acompanyi per molts i molts anys.
Visca el Vilamagore medieval!
Isaac Morera
